JOVENTUT BADALONA A 57 - C.B. CORNELLA 68

Pau 22/02/2014 

Avui era un partit important, en el què ens enfrontàvem contra la Penya jugant-nos la darrera posició, quan hem començat a escalfar els nostres entrenadors no havien arribat. Hem començat a escalfar sols però molt concentrats en el partit. Quan han arribat ens han dit que avui ho havíem de donar tot, sobretot per dedicar-li la victòria al Mario que avui era el seu aniversari. El primer quart hem començat fluixos i confiats perquè sabíem que la Penya anava última i per tant haurien de ser pitjors que nosaltres, i hem perdut de 6. 

En el segon quart hem anat molt forts i sense cap por i els hem aconseguit agafar en el marcador, en el tercer hem vist que només apretar-lis una mica ja s’anaven del partit però hem apretat massa poc i ens han agafat bastanta ventatja. En el quart quart hem sabut parar-los per tal de que no s’anessin del marcador i ho hem fet bastant bé ja que els hem remuntat uns quants punts. A la segona part ja sabíem com aconseguir guanyar-los i també avui em tingut sort en els tirs de tres, que ens ha sortit un bon percentatge, i hem aconseguit passar-los en el marcador.

Al sisè quart ja els teníem atrapats i ja no sabien que fer perquè els estàvem pressionant molt i ells estaven nerviosos. I que dir del setè quart, en aquest quart ens hem avançat en el marcador i ells ja no tenien recursos per guanyar-nos, el vuitè quart ha sigut decisiu, gràcies a una bona defensa i un bon atac hem aconseguit guanyar a la Penya d’onze punts i el resultat ha sigut de: 57-68. 

Mario el partit és per tu, te’l mereixes! Així sempre hauríem de jugar! Força Blaus!

Todo el reportaje de Emili Llorach aquí

C.B. CORNELLA 35 - U.E. MATARO A 44

Mario 15/02/2014 

Avui, hem jugat el partit contra el Mataró A que era el primer del grup. Abans de començar, el Juan Antonio ens havia dit que aquest era un partit per demostrar que podíem plantar-li cara al primer classificat del grup. El partit va començar amb tots nosaltres concentrats, tant a la banqueta com els de pista i va ser un partit molt igualat ja que a la mitja part perdíem per 12 punts de diferència. 

 En els tres minuts de la mitja part, el Juan Antonio ens va dir que no ens anéssim del partit i que juguéssim com sabem. Va començar la segona meitat amb la mentalitat de guanyar el partit i per això en el cinquè quart vam acabar 7 avall. Vam veure que podíem i així fins a arribar al setè quart només 4 avall. L’últim quart es va notar que l’equip estava cansat del seu gran esforç sobretot en defensa i ens van guanyar el quart amb un parcial d’1 a 6. 

Al final vam perdre d’11 però el Juan Antonio i nosaltres estàvem molt satisfets amb el nostre treball. Felicitats a tots i ànims que a la pròxima guanyem!!!

C.E. SANT NICOLAU 58 - C.B. CORNELLA 47

Martí 08/02/2014 

Hem jugat contra el Sant Nicolau, que és un dels millors equips de la lliga i com a conseqüència van primers. Hem començat el partit amb un bon ritme però ens han ficat un parell de triples i el resultat s’ha quedat igualtat 8-8. Després ens hem quedat sense puntejar els tirs exteriors i ens han tret avantatge d’això. Ha estat així tota la primera mitja part del partit que hem acabat 28-26. Després hem afluixat encara més i al cinquè quart se’n anat de 35-27. 

Hem seguit sense saber aturar el tir exterior i les diferencies en el marcador s’han fet cada cop més grans. Fins a l’últim moment ens han seguint castigant amb els triples que no hem sabut aturar i ens han acabat deixant fora del partit 58-47. Crec que no hem jugat gaire bé però per sobre de tot ens ha faltat puntejar els tirs exteriors des del principi. Si els seus triples agüessin estat de dos punts el partit hauria estat més igualat.

Todo el reportaje de Emili Llorach aquí

C.B. CORNELLA 66 - 100X100 BASKET OLOST A 56

Marc 01/02/2014 

 El partit del dissabte passat el varem jugar contra el Club Bàsket Olost .Va ser molt emocionant i disputat des del principi fins al final. El partit va començar a les 12:30, però els jugadors ja estàvem allà a les 11:45 per escalfar. Abans de començar a escalfar l’entrenador ens va cridar per anar als vestidors, un cop allà ens va dir que ens podria parlar de moltes coses: sobre el tir, l’agressivitat amb la que teníem que jugar, la defensa, de l’1 contra 1… però ens va explicar un conte. Aquest conte en qüestió anava sobre un poble al qual hi va arribar un circ. Per a aquell poble tant petit, l’arribada d’un circ era tot un esdeveniment. Un cop el circ es va instal•lar van començar a treure els animals, entre ells un elefant d’unes mides considerables. L’elefant estava lligat amb una corda molt prima i dèbil sobre una estaca també de mides petites. Tot el poble es va començar a preguntar com podia ser que un elefant tan gran i tant fort no intentés trencar una corda tant prima i dèbil. Els cuidadors de l’animal els van explicar que l’elefant havia nascut en captivitat, i que de ven petit, ja el lligaven amb la corda. Com que intentava trencar la corda i mai no podia ja no intentava escapar . Al acabar la història l’entrenador ens va convidar a la reflexió i ens va dir que ens volia a tots els jugadors donant-li cops a aquesta corda per tal de que l’elefant s’alliberés. 

Després d’aquesta xerrada varem sortir a escalfar i al cap d’una estona el partit finalment va començar. Nosaltres varem començar el partit fent una gran defensa i anotant en atac, tot i que el marcador ens anava en contra i l’àrbitre no estava gaire encertada, seguíem anant pocs punts per sota del marcador. A mesura que passaven els minuts el partit s’anava escalfant fins al punt que l’àrbitre ens va expulsar l’entrenador de forma molt rigorosa per dues faltes tècniques. 

Quan l’entrenador va marxar fora de la pista estàvem iniciant el cinquè quart. Aleshores el timó de l’equip el va agafar el segon entrenador i ens va dir que anéssim a per totes i que el partit el teníem que guanyar costes el que costes, per així, poder dedicar-li la victòria a l’entrenador que ens estava mirant assegut en un banc.

 Els últims quarts tothom estava nerviós i expectant pel que podria passar, des de la banqueta els jugadors animàvem a l’equip al igual que els pares dels dos equips animaven als seus fills. Al final el fruit del nostre esforç es va veure recompensat amb la victòria, i així varem poder dedicar al nostre entrenador la primera victòria de l’equip en aquesta lliga. Ell ens va dir que havíem trencat la corda i que l’elefant havia fugit endavant......

Todo el reportaje de Emili Llorach aquí