Óscar Jiménez
Després de la victòria de la setmana passada, anaven amb moltes ganes de tornar a guanyar. Només començar la roda d'escalfament va ser diferent, tots amb bona actitud i concentrats (com les últimes dues setmanes), això significa que vam estar psíquicament jugant el partit encare que no hagi començat.
El primer quart va ser dur, ja que vam tornar al ritme dels primers partits, el resultat va ser desastrós però es podia competir, 17-09. El segon quart va ser com un amuntanya russa, vam començar molt bé, ajustant el marcador però després, vam tornar a les andanes i vam afluixar, fins a arribar a 29-20 abans de la mitja part. Els 5 minuts de xerrada del Raül va donar motivació i força, per seguir lluitant com guerrers i no rendir-se.
El tercer quart es va notar el nivell que vam incrementar a la pista, a falta de 4.36 min anàvem 39-36 i en acabar el tercer quart teníem opcions de lluitar per guanyar, 45-45. L'últim quart, l'esgotament no es notava per nosaltres, seguíem lluitant i lluitant encara no poder, a falta de 4 min per acabar el partit estàvem a 1 miserable punt però que costava molt, 47-46, aquest quart anava així, per sota, però lluita'n per trencar aquest mur d'un ditxós punt. Al final del quart ens vam alegrar tots perquè va acabar en empat, 59-59.
Anem a la pròrroga. La 1a pròrroga va ser igual que els últims minuts del 4t quart i aniríem a la 2a pròrroga queda'n 67-67 amb un altre triple de l'Oriol. Després de les personals, el cansament i l'esforç vam perdre però amb el cap ben aixecat.
Com va dir un savi: una victòria no significa estar content, i una derrota no significa estar trist. Juan Antonio (2013-2014).
| Pulsa a la imatge per veure tot el reportatge d'Emili Llorach |  |
No hay comentarios:
Publicar un comentario